Puces

Ja sabíem que això passaria! la Lyra va arribar amb pràcticament cap puça a casa, no tenia residus a la pell però alguna puceta vam veure en una ocasió. Sabíem que es reproduïen ràpid però no li podíem posar pipeta encara perquè era massa petita, només pesava 700 grams i si tenia dos mesos era just i no ens vam voler arriscar (amb indicació del veterinari clar).

Doncs bé, amb les setmanes fins i tot el Kissu ha acabat rascant-se per tot arreu, fins ahir, que vam decidir que això ja no podia sostenir-se més i que calia posar-hi remei abans que nosaltres també necessitéssim pipeta!.

A la botiga ens van dir que hi havia unes pastilles que mataven a les puces en mitja hora i que calia també la pipeta per evitar que es tornessin a posar. Va ser molt fàcil donar la pastilla camuflada amb formatge tan a un com a l’altre, però la pipeta va costar més en la Lyra, a part de no voler estar quieta, se li va quedar tot el coll moll!

Les pastilles increïbles, i fastigoses a la vegada! mentre feien efecte es veien les puces agonitzar i sortir a la superfície com a boges, mig estabornides, algunes fins i tot corrien per la pell de la gata. El Kissu no parava de rascar-se, però com té molt més pel no es veia res. Total, vam fer-los fora a tots dos perquè feia molt de fàstic i ens començava a picar per tot arreu, i avui tocarà sessió d’aspiradora que ja ha començat amb la robòtica «Ambrosio»(la Roomba)

Aquest matí ja no es rascaven, i ni rastre de cap puça a la pell. Esperem que duri i que ja no tornin a agafar-ne!

I dissabte… cap a Tortosa a buscar la Suri! 😀